Punt en comú...

1 d'octubre de 2011

Què fort, pensàvem. Un any més, afegia algú. I mentre passen els anys, creem que una vegada a l'any, tal volta dos, ens mereixem estar allà, al mateix lloc on estàvem l'any anterior, i l'altre. Compartint una cervessa, potser un ron.

I és cert. Ens ho mereixem.

Perquè, tot i que les bones persones també cometem actes dolents, tenim amics, amigues, i gent que ens recolza, perquè saben distingir el que és just del que no.

Així, un diumenge més, acomiadem la setmana al voltant d'una taula rodona. Les vides canvien. I, tot i que dins de trenta minuts tots estarem a un cotxe o un tren, fent camí a les nostres vides (les altres), aquella cita una vegada per setmana és obligada.

Al poble.

Aquell punt en comú que tots tenim.



"...y cómo le podría yo explicar...que la pena dura tanto como quieras tú seguir llorando..."

No hay comentarios: