Manel...

12 de novembre de 2011

És força difícil parar-se a pensar com de ràpid passen els dies, perquè nosaltres mateixa formem part dels segons i dels minuts que avancen sense tenir en compte les nostres necessitats. Però de tant en tant, com quan parava el temps en estacions de tren, es deté només un segon mentre es lliga les sabatilles, alça la vista, i troba el món parat al seu voltant. 

Així, avança pel carrer mirant, ara sí, als ulls quiets de les persones que s'han quedat parlant, amb la boca oberta i amb les bosses de la compra a les mans. I pensant en com de supèrflues són les rutines que vivim dia a dia perquè ens pertoca, torna a casa, mentre el món torna a rodar. 

Ell l'espera amb el davantal posat, d'esquena a ella, amb el cullerot de fusta a la mà i movent el cul a ritme de ManelElla el sorprén passant les mans per la seua esquena, contagiant-se del moviment del ball.

I així, la cuina s'ha tornat a convertir en una xicoteta pista de ball. 

Desconeixent per complet que, si gosaren mirar només un segon per la finestra, podrien veure que el món s'ha tornat a parar.


"...i sembla tan clar que ens equivoquem..."

No hay comentarios: