Pensaments...

4 de novembre de 2011



Podria estar hores mirant les espelmes enceses damunt la taula. Com van cremant la cera, a poc a poc, impassibles als meus ulls observadors. El xap-xap que va caent des d'aquest matí va pegant en l'alumini de la finestra que, passat el temporal, hauré de netejar. Recolze el cap al sofà, bocabadada amb les veles i aleshores una cançó em treu de la meua meditació. El vinilo transmet estranyes sensacions que el CD no aconsegueix transmetre.

Així, i ja amb la vista fixa en les espelmes he pensat que, igual que a la cançó, és possible que la calma haja resultat ser la millor arma per treue la pols de l'ànima.

Aleshores he escoltat rollar la clau, i m'has trobat allà al sofà, amb les espelmes enceses i el vinilo en marxa. Com bé saps el que aquella cançó em transmet, no has gosat treure'm dels meus pensaments. I com un fantasma, has passat per davant meu quasi de puntetes i has deixat caure la teua ombra al meu costat.

I sense necessitat d'execució de cap sò ni paraula, t'has quedat allà quiet, intentant escoltar els meus pensaments, sabent que això no passarà mai.

Però, tot i això...

...no deixes d'intentar-ho.



"...después de tanto tiempo al fin te has ido y en vez de lamentarme he decidido...tomármelo con calma..."

No hay comentarios: