Xafardeig de poble

27 de novembre de 2011

M'encanta el xafardeig del mercat de poble. Quan vas ja passades les primeres hores del dia, el mercat està més poblat. Has de fer cua durant més temps, però pots formart part, de manera passiva del xafardeig de les dones i els homes que van a fer mercat.

Però no només al mercat, a la carnisseria, a la peixateria, sabatería, etc., també es dona aquest xarrar de tot i de res, en una conversació que comença amb el depenent i acaba amb tota la tenda.

Els néts, les netes, els fills, les filles, el ja vinent Nadal, la crisi, el nou president del govern... Tot tema és susceptible de ser tractat. 

I jo, asseguda al darrere, en una xicoteta cadira que deixen per als qui fan cua però no conjuguen massa amb el xafardeig del poble, escolte amb un somriure ben gran, les xerrades i conversacions.

Quan pense que la conversació ja ha acabat (i la cua també), em pose de peu per demanar, i una velleta es gira i em pregunta:  "itat, nena?", tan típic de Castalla.

La invisibilitat és inviable als pobles.

Per això, no dubte en entrar al cercle del xafardeig i contestar:

- Si, si...

No hay comentarios: