Facebook pot ser tot una intriga...

23 de desembre de 2011

Facebook no deixa de sorprendre'm. Hui he rebut una sol·licitud d'amistat que m'ha tingut deu minuts amb cara d'imbècil. Quina llàstima no poder plasmar ací la meua cara. No sé si podria expresar-ho així: ¿¿¿???? O tal volta així ?!?!?!?!?!?!? O... ¡¡¡¡¡!!!!!!! O.. gjlkjasñldjglasjgl!!!! O.. WTF!?!!? 

Després he estat pensant els motius pels quals eixa persona ha pogut prémer el botó d'enviar sol·licitud d'amistat:

1- Vol cotillejar les meues fotos. Difícil, perquè quasi no en tinc, i les que tinc, les tinc restringides.
2- Vol buscar algun amic/ga concret/a que tenim en comú i que no troba a través del buscador d'amistats. 
3- Vol dir-me (o demanar-me) alguna cosa i no em pot enviar un missatge sense enviar-me sol·licitud, perquè l'enviament de missatges també el tinc restringit, ni tampoc trucar-me al mòbil, perquè l'ha perdut.
4- Vol demanar-me perdó. Seria la millor opció, però no hi haurà sort. No crec que acabe l'any amb la satisfacció d'enviar algú a cagar tan a gust. 

En qualsevol cas, podria haver acabat l'any amb una bona acció i haver acceptat la seua sol·licitud. Després m'he posat a comptar el temps que feia que esperava que aquesta persona em buscara. 

I sis anys després..

... és massa tard per acceptar sol·licituds...

...ni tan sols virtuals.

2 comentarios:

Àngels dijo...

Si cerque a les teues paraules allò que un vol llegir (no et passa això? a mi moltes vegades) aleshores encara em queden 5 anys d'aguantar-me les ganes d'enviar-la a la merda...

Sole dijo...

Hehehe... A mi també em passa, que interprete allò que vull interpretar. I de vegades m'ha passat que algú ha interpretat el que no era i m'ha tocat explicar el que realment volia escriure....hehehe..

No sé si en el teu cas en seran cinc anys, o potser menys. La qüestió és que, quan ho hages oblidat, aleshores és quan arribarà el moment.

Sempre passa!