Postre...

13 de desembre de 2011

Tot i que és ben sabut que no m'agrada el Nadal (i si no és sabut ja faig jo per repetir-ho ací post rere post), m'agrada passejar per les grans avingudes en aquesta època. No pels escaparates, alguns dels quals sembla que els ha vomitat damunt el Pare Noël. Sinó perquè puc caminar entre la gent, esquivant peatons plens de bosses amb els primers regals per a Reis, escoltant música i observant qui camina al ritme de la cançó que estic escoltant. Podria perdre tota la vesprada amb açò.

Puc sentir-me com a València, creuant passos de zebra acompanyada de persones desconegudes, que caminen en el mateix sentit en el que camine jo, però amb distint objectiu.

Entre vianants, llums, decoració, escaparates i ensopegar amb gent carregada de les primeres compres nadalenques...he vist de lluny aquella miloja de merenga, en la prestatgeria d'aquella xicoteta pastisseria en la qual sempre compre les galetes de xocolata en forma de palmito. Com aquelles que compràvem a la tenda de llepolies de Teresa, darrere l'esglesia de Castalla quan sortíem del catecisme els diumenges de matí.

I així és com he arribat a casa amb un postre.

Per compartir, clar.


No hay comentarios: