Altra pasta...

12 de gener de 2011

No m'agrada gens escriure sobre política o res que tinga a veure amb la política ací. No m'agrada perquè per a gustos colors i perquè, tot i que ben orgullosa que estic jo de les meues creences, trobe que la política s'ha anat desgastant moltíssim i em costa creure que puga haver una política justa i real, basada en la ciutadania. De fet, en les últimes eleccions he anat a votar per culpabilitat (si no ho feia), més que per convicció.

Bé, per les raons que siga, no m'agrada escriure sobre política. Però avuí és que no ho puc evitar... Pose la televisió i tot és parlar de nosaltres. Que si judicis, que si corrupció, que si diners per ací, que si estàtues per allà, ara retallem en sanitat, ara toquem l'educació. Fa un poc de vergonya. Fem un poc de vergonya.

Avuí em costa no fer cas al que ens envolta. Twitter i Facebook tiren fum. Al e-mail personal m'estan arribant uns quatre e-mails per dia sobre les novetats de les concentracions i mobilitzacions en contra de les retallades a l'educació, la sanitat i la funció pública en general. I és difícil fer allò dels micos de no escoltar, ni parlar ni mirar.

No vull fer cap reflexió sobre les retallades, sinó sobre la unitat que estic sentint aquests dies. No porte massa temps treballant, però sempre s'ha escoltat que si aquest sindicat és d'aquest pal o de l'altre. Que si estos dos firmen un pacte quan menys t'ho esperes.... Crec que és l'única vegada que absolutament tots els sindicats estan d'acord en tot açò.

I és l'única vegada que he estat a un claustre de professors on TOTS hem estat d'acord en unir-nos com a claustre a les mobilitzacions que s'estan convocant a les tres províncies. 

Anar tots a una ens fa forts. A mi, tal volta perquè no estic feta de la mateixa pasta dels meus companys amb més experiència que van viure la rebel.lió en la dictadura, em fa un poc de por tot açò.

No hay comentarios: