Botant...

8 de gener de 2012

Hui era dia d'ordenar. Els nadals han acabat i han deixat una habitació desordenada, entre regals, roba bruta, per estrenar, maleta a mig fer i desfer... Per això, ha posat música i ha començat a poc a poc,  a ordenar cada peça de roba  alhora que posava al lloc cada pensament, al ritme de la música.

Pensa que és difícil trobar-se al lloc sempre, i més quan s'ha passat quasi vuit anys anant i tornant. Però ara, que està i no està, a cavall entre dos ciutats, sempre amb la maleta i el cotxe, troba que està on ha d'estar. A mitges entre tot i res. La transició entre estudis i feina ha passat, i amb la necessitat quasi imposada d'haver d'arrelar, arrela en mig de tot i de no res. Allà on les ànimes perdudes deixen caure la seua ombra. Allà on els seus fantasmes la visiten de tant en tant.

Ja amb la maleta feta, es disposa a ordenar els papers d'aquests mesos: informes, factures, nòmines... Mentre els seus dits estiren la goma d'aquella carpeta blava tradicional, on guarda tots els rebuts del telèfon, sona una cançó, i recorda que aquell va ser el primer cd que va tenir, ara fa 14 anys, junt a la primera ràdio que va tenir que ja llegia Cd's, i no cassettes. 

Llavors, ha pujat damunt del llit, per botar com abans ho feia, cantant a crits these days de Bon Jovi com si li anés la vida. Tu has obert la porta i l'has observat durant dos segons, el temps que has tardat en descalçar-te i pujar al llit.

Perquè tu, com ella, no volies perdre l'ocasió de jugar també a ser els adolescentes que abans ereu, intentant tocar el cel amb les mans, aprofitant l'impuls del matalàs.

1 comentario:

Àngels dijo...

m'inspiren les teues paraules...