Corredor...

16 de gener de 2012

Casualitats de la vida, fa dies vaig anar a parar (de passada) a aquell corredor en el qual em deies que no et donava opció i que m'estimaves per damunt de tot. El que no et vaig voler dir és que, allò no era forma d'estimar i que el que no em donava opció (a deixar-te) eres tu a mi. No vaig ser capaç de creuar la porta d'entrada i em vaig quedar a la porta, la mateixa porta en que vaig decidir posar fi a un infern. Allà dins, aquelles parets amaguen històries que encara li remouen a una l'estómac. 

De vegades, en corredors aliens trobe l'olor del mateix producte de neteja que impregnava El Corredor en qüestió i no puc evitar sentir fàstic. Així és com es condicionen les situacions personals a un aroma de lleixiu mesclat amb llima que res té a veure amb nosaltres, però que no crec que puga suportar més en la vida.

Teníem poques coses en comú tu i jo.
Saber estimar i deixar-se estimar era una d'elles.
 


"...cuántas veces te ha hecho callar...cuánto tiempo crees que aguantarás..."


No hay comentarios: