Encara estic a temps...

24 de febrer de 2012

No cregues que no note la teua presència, tan innegablement  percebuda per les meues fosses nasals. Perquè, pots estar a quaranta, cinquanta o dos-cents kilòmetres, que el teu olor corporal m'arriba en forma de putrefacció.

No penses que no estic alerta, que no sé que penses i planeges. No intentes fer-me creure que has oblidat el que em vas dir. No ho has fet. I jo tampoc. 

No cregues que no veig la teua ombra, seguint les meues passes, a curta distància però amb precaució. 

Perquè sé, conec i et veig caure en els errors més bàsics per provocar que un dia trega de la meua bossa la meua capa. Vas deixant pistes, i no pare de rebre senyals

Encara estic a temps de fer justícia

Jo de tu no jugaria massa. 



"...que sepas que el final no empieza hoy..."

No hay comentarios: