Gotes...

7 de febrer de 2012

Pensava en el temps, mentre mullava la magdalena en la llet amb cola-cao. Tu parlaves de res massa important. Jo escoltava allò suficient com per no deixar de somriure't, mentre mirava el moviment de les teues celles. 

No recordava el temps que feia que no compartíem madalenes a mitjan vesprada. I quan has vist que una gota de llet s'esgolava per la comissura de la meua boca, no has tardat en secar-me-la amb el dit polze. 

Potser el temps es pare per poques coses.

Per perdre la vesprada entre magdalenes, conversacions poc trivials i gotes de llet que s'escapen als meus pensaments...

...és una d'elles.

1 comentario:

José Antonio dijo...

Que plaer poder perdre uns instants en llegir coses tan tendres com aquesta. Entre tanta destrucció sempre ens quedarà l'emoció d'uns instants perduts.