Ja fa una vida...

14 de febrer de 2012

Corren temps difícils. I a mi, que per sort (i de moment), la feina no em falta, em causa bastant tristesa la situació. Perquè és trist que, en una taula on de 25 persones, totes titulades (algunes amb dos carreres i màsters i estudiant doctorat), només 3 tinguen feina. 

Ahir vaig escoltar, no sé si a la televisió o a la ràdio algú que deia que el que es perda ara no es recuperarà almenys en dos-tres generacions. I llavors pense en l'àvia, que em deia que quan la vida comença malament, acaba bé. I quan comença bé va degradant-se fins acabar malament. 

Al final no sé si és bò o dolent decidir deixar de veure la televisió, escoltar la ràdio i llegir la premsa, per caminar com els ases, amb els ulls tapats i per on ens porte la majoria. Perquè estar a les minories sovint a una li frusta la vida. 

I al final ací estem, a l'era de les tecnologies, on una generació intermèdia estancada crida per ser escoltada, o estudia anglés i fa la maleta, com els nostres avantpassats van fer ja fa una vida, o dos...


"...memoria de jóvenes airados...vive al norte del futuro y al sur de la esperanza...
...cautivos en reinos conquistados..donde habitan los silencios...
...donde ya no queda nada..."


No hay comentarios: