Refugi...

16 de febrer de 2012

Fa temps, m'inspirava el bany. Estudiava allà, asseguda a terra damunt d'una tovallola i amb el calefactor encés, sobre materials de construcció i vectors. Aquells temps en els quals l'arquitectura suposava una ambició. Rareses.

Avuí repose el cul a terra del meu bany, més xicotet, i després d'haver-lo reposat en altres tres banys d'altres cases. Amb l'ordinador al vàter, enrollada en el barnús i amb l'estufa encesa, pense i escric que tal volta és per aquest motiu que els homes diuen que les dones tardem quan ens fiquem al bany. Perquè no saben que tal volta dins s'està forjant un post. 

Últimament, et trobe davall dels meus llençols, amagat, per espantar-me quan menys ho espere. I m'alce del llit buscant un got d'aigua que faça fugir els fantasmes que em visiten quan dorm. Aquests són els pitjors. Perquè si estic desperta puc estar alerta, puc esperar-los, conversar, avisar el meu intèrpret,  perquè li done temps a preparar tiretes, o fins i tot, preparar les cartes per jugar al chin-chon.

Però sovint, quan no m'ho espere, tu estàs allà entre el llençol i l'edredó, preparat. Segurament ja m'has visitat en somnis, i quan obric els  ulls et veig allà, mirant-me. Amb aquella mirada boja de qui parla poc i amaga molt. 

I després de passejar en la nit, per un corredor no massa llarg, de beure un got d'aigua i d'haver-me rentat la cara, torne al llit i ja no estàs. Segurament hauràs partit a altre llit, a ennegrir els somnis d'altra víctima.

Al final, em refugie al banys, fugint de tu, de la teua mirada que, fins i tot en somnis, em segueix ofegant.


"...cuando fuimos los mejores...dejamos de ser nosotros...

...lo peor que llevas dentro...se refugia en tu mirada..."


No hay comentarios: