Etapes i silencis...

10 de març de 2012

 A la tristesa de les etapes que s'acaben acompanya la tristesa de les persones que queden enrere. O davant. Perquè és difícil saber si eres tu qui camina massa ràpid o la resta els que caminen més lentament que tu.

I allà, només amb una taula de distància i amb una cervesa que calla més del que ha de parlar, pensem com de diferents estem. Mentre em contes el teu dia a dia, en la teua nova etapa en la qual ja no estic, els meus pensaments em recorden com et trobe a faltar. I en lloc de dir-t'ho, de la meua boca només em naix contar-te el meu dia a dia, de la meua nova etapa en la qual sembla que ja  no estàs. 

Sense saber què penses, escric, ignorant si entens els meus silencis. Perquè de vegades els silencis són més importants que les paraules. 

Al final, sembla que les etapes queden reduïdes a les casualitats que fan que ens trobem a un carrer i improvisem una cervesa ràpida per contar el que podries contar a qualsevol. 

Però també per compartir silencis que no saps compartir amb ningú més.

2 comentarios:

TROMPANETES dijo...

Ojalá esa cerveza que se calla no fuese la Alhambra... :(

Sole dijo...

Noooo!! Creo que era una alhambra, pero era una caña. No la super verde especial..! jejeje..

Muuuuaa!!