Dejà vu...

29 d'abril de 2012

Buscant la forma de tornar a ser qui era, qui érem, ha buscat en va allò que no té nom, però que quan es té es percep. De vegades els records ens ennuvolen la vista. I confonem el passat i el present. 

I jo, ara parlaré en primera persona, havia oblidat qui sóc. Qui som. A dia de hui. 

Així, sentint que ha viscut un dejà vu, ha pensant que sovint els finals arriben soles. Altres es decideixen.


No sóc qui era. No som qui érem. I en la solitud de la nit, eixa sensació d'haver perdut el temps en preguntes  absurdes es fa patent.

Ara crec que el final va arribar fa temps.

Jo l'he decidit avuí, que és diferent. 

No hay comentarios: