Vayas a dónde vayas...encontrarás espejismos...

15 d'abril de 2012

"..somos tan iguales..."

Suposava que el final no era el final. I allà, en una taula, envoltada de gent estimada potser en altres temps, coneguda a dia de hui, es troba tan diferent que fins i tot l'aire li destorba.

Es fa xicoteta, sabent que té una vida que estima, sense poder demostrar-ho, perquè hi ha tantes conversacions pendents que l'espai es redueix a dues cadires de platja massa juntes com per evitar les conversacions sobre el temps i la vida en general.

Així, decideix utilitzar la carta que sempre porta amagada davall la màniga, aquella per la qual sempre diuen que és rara, reflexiva, potser bohèmia... Tan sols són absències, que li permeten evadir-se del món on es troba.

Moments de fixar la mirada durant tres segons, i fugir volant a aquells temps on darrere la mateixa taula els silencies no eren incòmodes, ni les conversacions supèrflues. 


"...y a la vista tan distintos..."



No hay comentarios: