Quefers i meló d'aigua...

13 de maig de 2012

Sembla, una vegada més, que la inspiració va íntimament lligada al temps lliure. I en la recta final del curs escolar i universitari els minuts i segons passen quasi sense deixar-nos respirar. Com per parar-se a pensar en altres coses. Últims exàmens, últims informes, últimes reunions... Maig i juny no estan fets per pensar i escriure molt. Només fer, fer i fer.

Amb els peus damunt la tauleta del menjador, amb l'odinador a les cames i amb la finestra oberta per deixar passar ja la suau brisa de les nou de la vesprada...em pregunte quina serà la meua pròxima etapa, ara que la universitat s'acaba per segona vegada. Em pregunte quina serà la meua pròxima escola, havent-me denegat el destí definitiu per tercer any. Em pregunte quina serà la meua pròxima casa, sense saber on estaré fins juliol.

I així, van i vénen, quefers laborals, estudiantils i personals, tots alhora. 

Vagant pel meu cap.

Però hi ha temps per tot. O això deia l'àvia. Per això, baixe els peus de la tauleta, deixe l'ordinador i em dispose a compartir la tallada de meló d'aigua que molt acuradament has fet a trossets.

Quefers sempre hi ha. 

Diumenges de sofà amb meló d'aigua compartit no.

De vegades hi ha que saber prioritzar.

1 comentario:

Laura dijo...

Eixes xicotetes coses... són les millors, clar que sí!! :))