Resistència...

2 de juny de 2012

En aquella carretera de només tres quilòmetres, ha pensat en el temps que fa aquell mateix recorregut. Cada divendres. Abans cada dimarts també. Quinze anys enrere ja són anys (quinze!), i els records ennuvolen la vista. Sobre tot si és de nit, i els semàfors no ajuden massa a vislumbrar el que es té davant.

Es troba desmotivada, però es nega encara a deixar passar aquella etapa. Una etapa que, segons alguns, començava massa prompte, segons altres, massa tard. Recorda els sandwichs dels divendres després de les classes de música i abans dels assajos. Recorda els nervis, la inseguretat, saludar l'àvia per l'avinguda de la pau, la sensació de tenir més gent allà que ací...

Ara, quinze anys després no queda res: ni sandwich, ni classes, ni els avis, ni nervis, ni inseguretat. Només la sensació de que ella ha estimat més allà que l'han estimat a ella. I l'únic vincle que queda són quatre notes al pentagrama que fa sonar cada divendres. 

Amb desmotivació, però amb resistència al venciment.

No hay comentarios: