Necessitats poc urgents...

11 de juny de 2012

És una sensació realment estranya, aquella que arriba junt al final del curs. Perquè el final del curs suposa tornar a començar el procés: acomiadaments, caure en el fet que no tornaràs a coincidir amb aquelles personetes, o que quan coincideixes no els coneixeràs (de vegades pense que quan els torne a veure seran metges, professors o enginyers), últims informes, altes... I tornar a triar centre. 

Enguany hi ha una xicoteta diferència respecte als dos anys anteriors, en els quals el punt de partida era Castalla. Ara, la vora la mar és el meu punt de partida, i  escampe el mapa del País Valencià, torne a calcular radis de distància, trec papers, llapis, faig llista... Asseguda al puf i amb Manel de fons, que sembla que sempre m'inspira a l'hora de decidir coses tan crucials com on voldràs estar l'any vinent.

El mòvil ja comença a vibrar. Cervesses d'estiu, plans espontànis, viatges més organitzats, visites esperades i inesperades... I tot i que tinc moltes ganes de gaudir ja dels moments que sempre ens deixa l'estiu, no puc evitar pensar en les coses que es queden pendents. Perquè el curs passa més ràpid del que ens volem adonar, i quan arriba el final sempre tens la sensació de no haver fet tot el que havies de fer: aquell sopar, la xarradeta d'abans de les classes de la vesprada...

Però és llei de vida, recordar-se'n de les coses que no has fet quan veus que el temps per fer-les s'acaba. 

I al final ens queda la sensació de que la vida se'ns escapa entre quefers i rutines necessàries, però sovint no tant urgents com creiem.

No hay comentarios: