Peus...

19 de juny de 2012

Hi ha poques coses que a una li transmeten tanta tranquil·litat com caminar descalçada a l'estiu. Recorde Tabarca on, durant tres mesos vaig caminar en contacte amb l'illa. Perdres, sorra, aigua, roca... Al final els meus talons eren durs, i la meua pell seca. Però eixa ximpleria em feia sentir més lliure. També el fet que no necessitava res més per sortir de casa. Els meus peus. Ni bossa, ni claus, ni mòvil, ni tovallola.

Hui camine per casa. M'agrada la gelor del piso, tot i que no és com el tacte amb les roques de la platja. Em mire els meus llargs i fins dits dels peus. Una estona després em ficaré a la dutxa i sentiré l'aigua brollar i refrescar-me'ls. 

No sé si us passa, però jo a l'estiu tinc una vinculació especial entre els meus peus i el món. 




No hay comentarios: