Pedra en la sabata...

3 de juliol de 2012

Fa temps que no estàs. Fa temps que no existeixes. Tot i això, puc quasi olorar la teua ombra al voltant de certs espais. Però al final, saps i coneixes els fets. I és per això que no goses respirar el mateix oxígen que jo respire. I et tanques en la teua bombolla on només estàs tu, i el teu ego.

Ego que no et deixa veure més enllà de dos centímetres davant de tu. Conseqüència d'aques fet, és que sempre ensopegues amb els teus propis peus, amb les teues pròpies passes, malgrat portar els cordons ben lligats.

Difícilment pots escapar de tu mateix quan tu mateix eres la pedra en la teua sabata.

"... y búscate la vida... en dirección prohibida.."

No hay comentarios: