Tequila...

11 de juliol de 2012

Amb els colzes en la barra i l'olor al tequila del got que té davant del nas, es pregunta com ha arribat fins allà. I amb la desolació per companyia, arribes tu, com una ombra, passant el dit índex per la seua esquena. No gosa alçar el cap per mirar-te. Perquè sap que tardarà el mateix temps a trobar-te de més que el que va tardar en trobar-te a faltar.

L'ocasió porta el desig, i el desig la temptació. I sense deixar de buscar excuses, es mulla la boca amb tequila  i busca la llima als teus llavis. Seria irònic dir que en realitat odia aquella beguda. Però la beu, perquè sap que és l'única cosa que vos uneix. 

Després pujaran a un cotxe, per conduir mig borratxos fins allà on poder amagar la vergonya de qui juga amb el seu destí. Ella retocarà, conforme podrà, el seu rímmel a l'espill del copilot. Tant fa, perquè ell ni tan sols la mirarà als ulls.

Perquè a ell, aquesta nit, només l'importarà esborrar durant uns minuts, potser segons, el buit que deixa l'oblit dels qui passen per la seua vida sense compartir-la. 

I és que, ningú comparteix la vida amb ningú que no la vol compartir.


"...me falta una mujer...me sobran seis tequilas..."

No hay comentarios: