Tu i jo...

18 de juliol de 2012

Tu i jo, que sovint jugàvem als escacs, que de tant en tant ens perdíem a mitjan camí entre anar i  tornar, sense saber si esperar o fugir... Tu i jo, que no vam arribar a ser mai Audrey Hepburn ni George Peppard , perquè pensàvem que no ens mereixíem ser feliços encara... Almenys jo. 

Tu i jo, encara no sé com, hem creuat  la línia i ens hem trobat, per fi, en el mateix punt. I compartim cerveses com si no haguéssem compartit res més. Compartim moments com si no n'haguéssem perdut. I parlem dels nostres anars i tornars amb altres amors que no som "tu i jo", perquè ara sabem que mai ho serem. 

I quasi és preferible, perquè sé que si un dia necessite que em rescates, allà estaràs. No seràs el meu príncep blau, ni gris, ni negre. Ni vindràs a cavall, ni en ase, ni en elefant. 

Però sé que em somriuràs i em diràs el que sempre em dius: tot açò també passarà. 

I odiaré, com sempre, donar-te la raó. 

Però és que sempre la tens.

5 comentarios:

Anónimo dijo...

on està el meu comentàrio¿¿

Laura dijo...

Sole!! estàs bé??, què relat més intens!! un beset

Sole dijo...

Anònim: quin comentari? ?¿¿?¿

Laura: si!! tot bé! gaudint l'estiu!

Besets!

Àngels dijo...

I mira que m'agrada com escrius...

Sole dijo...

Gràcies Àngels!

Salut!!