Visites i nous projectes...

14 de juliol de 2012


És increïble com, després de cinc anys té la mateixa sensació quan abandona València, després de visites fugaces que duren menys del que caldria esperar. Eixa sensació que no sap molt bé com explicar però sempre resumeix en una frase: encara no entenc per què me'n vaig anar. Rutina, suposa. Fases universitàries que es tanquen, intenta justificar. És l'únic lloc que troba a faltar, l'únic lloc que li desprén eixa inquietud de no haver acabat. De que encara queden capítols pendents. 

Engega el cotxe, i sona una cançó ...

"...sopla el viento de aquellos años...que nos han dado tanto..."

Odie que totes les cançonsn parlen de mi, pensa. Creua la ciutat unes tres vegades al dia, per complir amb tots els compromisos. Encara recorda les avingudes, els carrers, els ponts, els barets on prendre bones cerveses en bona companyia. Des de dins del cotxe, amb la música i l'aire condicionat vislumbra el Palau de la Música, des de l'Avinguda Alameda i es veu a ella mateixa de paquet a la bici que solies conduïr com un boig pel llit del riu. 

"...suena el eco de una canción...que he dejado por cada rincón..."

Evita, això si, passar pel carrer on va viure. Per no remoure els budells. 

Amb nous projectes al cap, i ja amb la certesa de que és impossible que algun dia arribe a dir: ja he fet tot el que volia,  visita la nova facultat de magisteri i  l'antiga facultat de psicologia. I respira el mateix aroma estudiantil que durant tres anys va respirar allà. Visites amb propòsits, amb nous objectius. Mai s'acaben. Reencontres que suggereixen que seria més fàcil i còmode la universitat d'Alacant per als nous projectes en ment. Sí, però Alacant no és València, contesta ella.

Així, es veu novament atrapada en una oposició que li ha donat el benefici de treballar en un dels oficis més bonics del món, però que la lliga a no poder accedir per tercera vegada a la vida de València. 

Tot i això, no ho deixarà d'intentar.

Perquè sap que encara no ha acabat amb València, i que València encara no ha acabat amb ella.


"...hay una vida...y unos sueños que aún respiran..."


4 comentarios:

Anónimo dijo...

ainnnsss, que ara já sé pq vols fer el doctorat! :P

Sole dijo...

Agostí? No em deixes comentaris anònims que em pense que eres un admirador! ahhaha! ;)

Laura dijo...

jajaja, Sole, que l'anònima era jo!:P (la de Gandia, jaja)És que m'havia rallat i no sabia posar el nom. Però bueno, tb sóc admiradora eh? jajaj, besetes!!!

Sole dijo...

Jajaj! Valee! eren poques persones amb les que havia parlat d'això en els últims dies...jeje..

eixes noves tecnologies ens porten de cap eh?? besets!