Silenci...

24 d'agost de 2012

Decidida a no pensar, es gita cap per amunt al llit. Mira les bigues. Les conta. Deu. Com sempre. Li hagués agradat que hui haguésses vingut abans. Abans que els pensaments l'envaïren. Al final ha decidit que potser en lloc de lluitar contra els seus pensaments el millor és unir-se a ells. Si no pots amb el teu enemic...

I quan arribes trobes que el seu cap és un núvol, el seu llit una illa. Et gites al seu costat, li lleves el cigarret de la boca,  te'l passes a la teua i xucles el fum mig cucant l'ull, com sempre. No parleu, perquè saps que aquell és el moment en que el silenci diu més que les paraules poden ni tan sols insinuar.

Al final, ella es gira cap al teu costat i tu li passes el braç per davall del seu coll. I entre el fum del tabac i el núvol del seu cap estàs tu. Amb la mirada fixa en ella, que no gosa moure's...

...per no trencar aquell silenci dels qui compareixen més callant que parlant.



1 comentario:

joanmonie dijo...

Una petita meravella