Ha pasado otro año...

23 de setembre de 2012

Em sent realment estranya i alhora confortada quan, sense esperar-ho, poses el teu braç sobre la meua cama, com quan fa deu anys (deu!) feies. Era un gest característic. Com quan em pessigaves les galtes al mateix temps que em feies l'ullet. 

Avuí aquests gestos, gens perceptibles per ningú, em semblen llunyans, però de vegades pense que encara els puc tocar. I jo, que no gose fregar-te ni tan sols un segon amb  el meu dit índex espere que sigues tu qui, de forma natural, em torne aquells xicotets detalls. Perquè sempre pense que el qui abandona no té dret a buscar aquestes coses novament.

Després, només amb una ullada a la resta, veig que no ja no sóc l'única a qui fas aquells gestos. Han passat més persones per les nostres vides en aquests deu anys. Però m'agrada saber i pensar que el que vas començar amb mi ho has convertit en una caracteerística tan teua que és difícil no identificar-la com a pròpia.



"...ha pasado otro año...Maggie sigue durmiendo...y pese a todo...en la foto no salimos mal..."

No hay comentarios: