Propòsits...

12 de setembre de 2012

Com un xiquet, va fent esses amb la bici per aquell camí. El sol ja cau aviat i en aquell carril bici paral.lel a la mar la claror dibuixa ben gran la seua ombra. 

Encara no s'havia imaginat com serien les vesprades sense estudis. I suposa que així seran. A estones damunt la bicicleta i a estones entre l'anglès i les cervesses variades. Li agrada aquest temps en el qual les revolucions del matí van a mil, per haver d'arribar a octubre amb informes inicials acabats i horari fet. Però les vesprades encara són lliures i amb la suficient claror com per perdre's una estona entre la mar i l'asfalt. Feina i temps lliure sempre oposats.

Mentre pedaleja a ritme lent pensa que potser ara que ha agafat distància és quan troba que està llesta per tornar. No era suficient que li ho diguessen. Havia de descobrir-ho ella. I han sigut necessaris tres cursos  d'escoltar que el seu poble és el seu poble i no ha de fugir de res, per arribar a la mateixa conclusió, però per ella mateixa. De vegades l'oïda és sorda quan els ulls no veuen.

I ben bé sap que ara que aquest sentiment li arriba, el destí definitiu de Conselleria arribarà ben lluny de casa i dels seus propòsits.

Aquestes coses sempre són així. 

No hay comentarios: