L'olor de Castalla...

26 d'octubre de 2012

L'olor de Castalla no és pot confondre amb cap olor de cap altra ciutat. I menys ara que la tardor ja s'anima a entrar de veritat. Sembla que últimament la cosa va d'olors. Em passe la setmana fora, i no m'adone de com són els aromes d'Alacant, Sant Joan, San Vicent, i dels pobles que vaig camejant per les rodalies d'Alacant. Supose que els primers dies ho notaria... Ara no note res. No estic pendent del meu olfacte quan estic allà.

Ara, arribe a Castalla, hui divendres, i només obrir la porta del cotxe ja sé que estic a Castalla. Si hagués anat de copilot amb els ulls tancats i m'haguesen obert la porta del cotxe hagués endevinat on estava. 

És una mescla entre llenya, foc, humitat, aire net, xulles rostides... difícil d'explicar. Però el cas és que arribe després de dos setmanes, i vaig amb el nas ple rendiment. I a sobre la mare prepara truita de carxofa, que, tot i que no desprén un olor massa fort, quan la deixa damunt l'estufa de llenya perquè és mantinga calenta un xicotet aroma si que arribes a notar. Fins i tot la manta del sofà té un olor especial, a mescla de llenya de l'estufa i ambientador d'espígol.

Per si no hi havia prou amb això, puge al terrat i trobe les ametles escampades perquè sequen, o entre al bar de sempre i trobe que fins i tot la canya que m'acaben de posar arriba al meu cervell en forma d'estimulació olfactòria. 

Vaig per Castalla com si no hagués estat mai. Supose que si estigués vivint ací no percebria tots aquests detalls. 

És una cosa bona la de viure fora, que quan tornes, tot és més especial. 

Ara bé, es troba a faltar 

1 comentario:

jordi dijo...

estic totalment d'acord!!! la tardor plujosa a Castalla fa una olor magnífica. El que tu dius: llenya, foc, humitat, rostides, aire net...
M'encanta.