Merescut...

20 de novembre de 2012

De vegades em pregunte si no he gravat un nom en una bala massa ràpid. Perquè sovint obric el calaix i allà està. Mirant-me. Esperant ser utilitzada. Van ser més d'un i de dos els que em van dir que tardaria anys en obrir el calaix i no veure la bala amb el teu nom. 

Fa ja dos anys des que, amb paciència, vaig anar escrivint totes i cadascuna de les lletres del teu nom. Ja fa dos anys que vaig decidir tornar, per gravar la meua "S" justiciera en aquella porta de vidre, per tal que cada dia que passares per davant recordares que no és el mateix un problema de parella que un problema de gènere. 

No em fa vergonya dir que vaig sortir fugint. Perquè així va ser. El meu instint de superviviència, per sort, va funcionar a la perfecció.

Hui he obert el calaix i he vist la bala, difuminada, com volent desaparèixer. 

Interprete a que algú ha gravat la seua "S" justiciera en el teu front i te la veus cada matí quan et mires a l'espill...

...o que ja m'importa ben poc el merescut que pugues tenir.


No hay comentarios: