Doble vida...

2 de desembre de 2012

De vegades encara em sorprenc a mi mateixa. I em veig des de fora, dubtant de si escriure el meu nom en aquell full ple de noms, uns damunt d'altres. Es només una reunió social rutinària. D'aquelles que comparteixes xarrades vàries. 

Però, anys després, encara em trobe despullada. I no gose ni tan sols agafar el bolígraf. Ni m'ho pense. No em cal. Perquè sé que no l'escriuré. O que si ho faig, eixe dia, a l'hora acordada, trucaré per dir que em fa mal el cap, o la panxa, o el muscle. 

La feina d'un mestre d'escola és una feina en la qual, inevitablement, t'has d'implicar. I jo he aconseguit implicar-me amb tot allò que té a veure amb les meues funcions, recollides per la llei. Ni més, ni menys. 

No sé si odiar-te, o donar-te les gràcies, per ensenyar-me a separar treball i vida personal d'una manera tan radical com ara faig. Perquè ara realment, sóc incapaç de trobar un terme mig i conciliador entre la meua doble vida.


No hay comentarios: