Ha plogut molt...

5 de març de 2013

De vegades la gent espera reaccions. No sé per què. Imagine que hi ha determinades situacions socials que impliquen els corresponents comportaments. I no sé si per desafecció o per tenir trets autistes, no tinc aquestes reaccions. Això, lligat al fet que al poble difícilment et desvincules de certes persones del passat, pot acabar provocant situacions curioses.

Al final, em trobe en un comerç qualsevol del poble, amb una xica prou més jove que jo, donant-me la notícia de que una persona del passat es casa. I no sé encara bé per què em dedica aquella cara de llàstima, mirant-me per damunt de les ulleres. Com esperant una confessió íntima d'amor no satisfet.  I jo no puc evitar un somriure sarcàstic. Primer perquè sé quina és la reacció que s'espera de mi, però per molt que m'esforce en forçar-la no eixirà. I segon, perquè possiblement aquella persona desconeix la meua opinió sobre el matrimoni.

Es difícil deslligar-se de certes pesones del passat. Però deu anys són massa temps com per esperar reaccions. 

Ha plogut molt.


"...para ti la vida que te lleva...
...para mi la vida que me quema..."

No hay comentarios: