De vegades oblida...

10 d'abril de 2013

De vegades espera girar la cantonada i trobar-te. D'esquenes, amb les mans a les butxaques, possiblement jugant a fer rogles al terra amb el peu esquerre, com solies fer. Segurament a punt d' encendre't un cigarret, que ella agafarà i el tirarà dient que allò et matarà, però donant-li una calada abans de fer-ho. La teua camiseta tacada de lleixiu, la bici "aparcada" a la farola, els cabells despentinats i els teus ulls mirant per darrere les ulleres de pasta que vas haver de canviar després d'haver trencat les anteriors i els camals dels pantalons bruts d'anar arrossegant-los. 

De vegades oblida la teua cara, però recorda la seguretat d'anar de paquet a la bicicleta, tot i que conduïes com un boig entre el Carrer de Cavallers i la Plaça de la Mare de Déu. Oblida el teu nom, però recorda no tenir por, allà asseguda a les quatre del matí, entre el Cedro i Blasco Ibánez, tot i que no hi havia res de bò en aquell carrer a aquelles hores. 

Oblida no només la teua cara i el teu nom, sinó qui eres o qui vas ser. Però si sap identificar a la perfecció el que no ha aconseguit tornar a trobar:

La seguretat de viure com qui no té res a perdre.


No hay comentarios: