Un poc més...

23 d'abril de 2013

Les majors ressaques són les de l'ànima. Aquelles que s'amaguen en els xicotets plecs entre la pell i el cor. Eixes que no se'n passen bevent aigua i dormint molt. Com que ho sap, prepara tiretes i les col·loca damunt la taula, acuradament, ben ordenades. I creua la ciutat darrere unes ulleres de sol que no amaguen més que la por que els seus ulls diguen més que el que la seua veu dirà. 

Sap que no serà mai aquella a qui esperes. Bé coneix que no es pot compartir una vida amb qui no la vol compartir. I novament té la sensació de nadar a contracorrent en un oceà ple de deixalles i brossa. 

I no es poden buscar respostes en el camp de batalla, simplement perquè les bales passen tan a prop que no sabem si seran mortals.

Al final no sap si seran les decisions les que la prenguen a ella o ella si serà ella qui prenga les decisions.

Però en qualsevol cas, hui li hagués agradat significar un poc més del que normalment significa.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Que les decisions les prenga ella!! aixina mai s'equivocarà.. El major error és deixar que les decisions et prenguen a tu... ;)