Crisi...

15 de maig de 2013

És oficial. Estic en crisi. La dels 30 supose, i per avançat. Jo és que sempre he sigut un poc precoç. Les crisis solen vindre sense avisar. Un dia, així, de moment t'alces i ja està. Vivint, menjant i dormint amb tu.

I jo, que no sé bregar molt bé amb les crisis, em trobe amb la necessitat urgent de canviar, i no sé molt bé el que. Per experiència sé que no haig de prendre decisions en moments de crisi, però al final la burocràcia que ens imposa Conselleria fa que haja de decidir, inevitablement, destí per a l'any vinent. I no tinc ni punyetera d'on vull estar, ni que quedarà de mi després del vendaval. 

Així, em trobe en conversacions alienes sobre el futur, sobre un futur que sembla que no va en mi. Em trobe en bodes alienes on la gent parla de matrimonis que sembla que tampoc conjuguen amb mi. Però somric quan pregunten, per evitar incomodar. Em trobe en una generació que em sembla que no és la meua, perquè tinc la impressió de que vaig per altre camí. Ni més ràpid, ni més lentament. Per altre camí que no sé cap on va. 

Però que està molt lluny del que la gent espera de mi.

Això si que ho sé. 

No hay comentarios: