Tot molt legal

31 de maig de 2013

Eren, possiblement, les huit de la  vesprada. Poc importava, tot s'ha de dir. Portava les seues sabatilles de puntera blanca. Això si era important. Perquè al cap i a la fi, els xicotets detalls són els que marquen la diferència. I més important que el temps en el qual les coses arriben, és com arriben i com de preparats estem quan ho fan.

Processar informació porta temps, i  més si cada instant es percep amb la sensació de viure en un parèntesi entre el món i tu mateixa.

Però arriba un dia en el qual el meu intèrpret em presenta la seua dimissió, i davant la primera reacció de sorpresa em mire els peus i veig les meues sabatilles. Aleshores ho entenc tot. És un moment no solament important, decisiu, diria jo. L'intèrpret que viu a dins de mi desde fa quatre anys ha decidit acomiadar-se, i intente processar aquesta informació com si res, com si fos ahir quan el contractava i no hagués arribat a tenir-li estima.

Davant aquesta situació he pujat al cotxe, amb les meues sabatilles. M'he disposat a buscar un dels milers de CD's de Sabina que tinc en la "guantera" del cotxe i he vist un foli, acuradament doblegat. Quan l'he obert i he vist que en la capçalera estava el nom del meu intèrpret, he engegat  el CD de Sabina i m'he diposat a llegir el que creia seria una bonica carta per dir-me adéu.

I, convençuda del moment de tristesa que estava a punt de viure al llegir les seues paraules, he descobert que no eren els seus sentiments els que allà es plasmaven, sinó les meues paraules acomiadant el meu intèrpret.

Això si, amb els seus quaranta-cinc dies per any treballat i els papers de l'atur ben preparats.

Tot molt legal.



No hay comentarios: