Tu no ho saps...

28 de maig de 2013

Tu no ho saps, però et veig passar per sota de la meua finestra cada dia, amb la teua motxilla i les teues sabatilles brutes. Mires cap avant, imagine que decidit a afrontar un nou dia.

Tu no ho saps, però recorde quina roba portaves ahir, i despús ahir.

Tu no ho saps, però de vegades, després de passar per davall de la meua finestra, baixe al carrer i  camine darrere de tu, i olore l'aroma que, sense voler, vas deixant per la vorera.

Tu no ho saps, però hi ha dies en els quals sóc jo qui camina per davall de la teua casa, amb una xicoteta pedra a la mà, quasi decidida a despertar-te a la meitat de la nit i veure't en la finestra, despentinat, preguntant-te a tu mateix qui és aquella que hi ha allà baix, que no coneixes de res, i que et desperta com si et conegués de tota la vida.

Tu no ho saps, però un dia, tu i jo ens creuarem. I tu, innocent com eres, creuràs que són les casualitats les  que mouen el món.

I el que tu no saps (ni sabràs), és que de vegades les casualitats necessiten una xicoteta empenta.




No hay comentarios: