Nàufrags...

3 de juny de 2013

Existeix una línia molt fina entre la bogeria i el seny. Tant fina, que de vegades és difícil ubicar-se a un costat o a l'altre. Imagine que poc importa si es té clar que on s'està és on s'ha d'estar, ja siga boig o ple de seny. 

Allà en mig de la mar, en una barca prestada, miràvem el seny passar per davall dels nostres peus, junt als peixos i la posidònia. Tranquil.lament respiràvem l'oxigen impregnat de l'aroma de la mar. Parlàvem de res important com per mirar-nos als ulls, però suficientment significatiu com per buscar un xicotet frec de la pell. El sol es ponia lentament, i deixàvem passar el temps, com qui deixa passar la vida. 

I sense esperar-ho ni buscar-ho massa, vam creuar la línia de la bogeria al seny, o del seny a la bogeria.

Allà, en mig de tot i no res.

On els nàufrags es troben sovint.


"...y surcar en velero..los mares de China..."

No hay comentarios: