Sense voler...

2 de juny de 2013

Imaginant que arriba un final de curs que ja no la sorprén, com cada any, pensa en el següent pas. Cert és que començar i acabar cada curs com si fos el primer i l'últim ja la cansa. Però tampoc no es veu més de dos anys al mateix lloc. I és que els canvis de vegades no avisen, i altres vegades van deixant-nos pistes per la casa. I ella té les parets plenes de post-its. Només cal llegir-los.

Finalment ha triat llegir totes les senyals que ha anat rebent estos tres últims anys, i ha pensat que les seues decisions són seues. I de ningú més. I ara, que no ja no té un intèrpret que evidencie batalles perdudes ni que faça saltar les alarmes davant el perill, creu que no li queda altra opció que fer la faena que ha evitat fer els últims anys: decidir.

I així,

sense voler,

s'ha vist traent l'espineta més gran que tenia clavada.


"...que sepas que el final no empieza hoy..."




No hay comentarios: