Fugir i decidir...

27 d'agost de 2013

Digerint encara els canvis conseqüència de les decisions que es prenen, es gira per fer una última ullada al que ha sigut el seu hogar durant dos anys. Encara no entén per què li costa tant deixar les claus dins i pegar l'última portada en un pis que sense ser seu ha sigut sa casa.

Carrega l'última caixa i arriba a una València mig igual mig canviada. I amb el cap entre els "trastos" del que és ja la seua sisena mudança, els budells li fan un plec. No recorda si ha dinat, i tampoc sap en quina caixa té les paelles per poder cuinar-se alguna cosa ràpidament. Ja es comprarà qualsevol marranada, perquè ara que ho pensa, a la nevera només té cervessa. 

Els quefers que porta una mudança sovint suposen oblits generals com no saber en quin dia estàs, no saber molt bé on estàs quan et despertes i intentar obrir la porta de ta casa de Castalla amb les claus de València, la de Sant Joan amb les de Castalla i la de València amb les de Sant Joan.

Finalment, pensant que en agost de l'any vinent tocarà tornar a empaquetar per tornar, i amb la sensació de que després de tres anys ha aconseguit decidir... Creu que ja té ganes de que el destí definitiu arribe a les seues mans. Tant fa el destí en qüestió, ja pensarà després si allà on li toque podrà posar l'ou o si farà per tornar a caminar amunt i avall.

Perquè aquest canvi ha servit, de moment, per canviar la sensació que tenia d'estar fugint a estar decidint.

I tot i que tant una cosa com l'altra suposen estar fora del poble...

No. No són el mateix.

No hay comentarios: