I respirar...

9 d'agost de 2013

És possible que estiga vivint aquest estiu com si fos l'últim de la meua vida. Perquè no recorde haver passat quaranta-huit hores seguides al mateix lloc. I a mil per hora que vaig, em dispose a frenar un poc, per aclarir les passes que vaig fent, intentant no ensopegar amb mi mateixa.

Ja conscient de les decisions que es prenen, amb juliol passat i el temps al cul, pense que viure no és més que carregar caixes i portar la vida allà on estigues. No exempta, això sí, del mal de cap que suposa haver d'empaquetar la vida que havies establert durant dos anys al mateix lloc. 

Un 6 de juny de 2007 deixava València i començava aquest bloc. Plorava per una ciutat a la qual vaig arribar per casualitat (i val a dir: per obligació) i que vaig estimar i trepitjar de forma discontínua durant dos anys més, maleint el dia en què vaig haver de deixar-la.

Hui, sis anys després, carregue caixes per fer el camí de tornada. Només un curs. Ja se sap que Conselleria és punyetera, i el destí definitiu caurà allà on tot el món va i ningú no vol anar. Però de moment, trobe que tanque un cicle que fa anys que vaig obrir.

Al final, tot és qüestió d'anar obrint i tancant finestres, a mesura que es van obrint i tancant portes. 

Treure el cap.

I respirar.

No hay comentarios: