El llibre de Bogeries Meues

25 de setembre de 2013
Tot arriba!  El recopilatori millorat i corregit dels escrits de Bogeries Meues eixirà a la llum aquesta tardor.  I aquell nou projecte que em plantejava fa tres anys, per fi vorà la llum. Les coses no arriben sempre quan i com una les planeja. Però el que és important és que arriben!

Amb el punt i final posat a la maquetació i el disseny de portada, arriba l'hora de les proves d'impresió, temes legals (ufs!), prémer el botó de la impresió final i plantejar la presentació del llibre.

Al final pense que, independentment de que el llibre es venga bé o acabe agafant pols a les meues prestatgeries, quan les coses es fan amb il.lusió, paga la pena deixar-se la pell i l'ànima en eixes coses que ens lleven la son al temps que acallen les nostres veus interiors.

I a mi em queda res per portar a terme esta gran il.lusió que tinc des de fa anys.
No tindré mai prou paraules per donar les gràcies a les persones que han participat: Josep Luís amb el pròleg, Rubén amb la portada, Jorge amb la maquetació... I aquelles persones que d'una forma o altra m'han donat ànims, consells, etc., en portar endavant aquest projecte costara el que costara: Paco i Lusa. 

Anirem informant de tot  per ací, i a la pàgina de facebook!

Si no escric..

6 de setembre de 2013

Tancant el cicle que fa sis anys vaig començar, em trobe amb la sensació de que aquest, més que el final, és el principi. Un principi que comença a València perquè en algun lloc havia de començar. Però no és València el fet pel qual dic que acabe i comence. 

De moment, una primera setmana de setembre boja de maleïda burocràcia, d'indignació general per veure com comença el curs amb recursos d'atenció a la diversitat retallats, de cues a conselleria per haver de lliurar papers i més papers per poder cobrar...

Una primera setmana que fiança una relació laboral-personal que trobe que no té solució. És impossible unir aquestes dues parts que es van separar fa temps. Definitivament, durant les 37,5 hores del meu contracte laboral sóc mestra d'audició i llenguatge. Fora del meu horari laboral puc dir que sóc actriu, cantant o que em dedique a la collita de la maduixa en huelva. És possible que m'escoleteu parlar de la meua feina en hores no laborals (poc, per a ser exactes). Impossible, per altra banda, que parle de mi en el meu entorn laboral. 

Imagine que aquesta separació d'entorns és una lliçó que el meu cap ha aprés més intensament que el meu cos. O al revés.

Set primers dies que comencen a forjar el sentiment de que aquest no serà més que un any de prova personal. Dos escoles, dos claustres, dos equips directius, dos aules, dos orientadores, dos llistats d'alumnes per atendre... I la sensació de que enguany aprendré jo més el que els meus alumnes. 

Per a ser exactes:

A posar ordre a les coses que estan per ordenar. 

De moment, per exemple, em dedique a escriure totes aquestes ximpleries des del balcó, mentre mire aquella plaça que un dia va ser nostra.

Perquè si no escric primer, crec que no podré respirar després. 


"...the answer is blowin in the wind..."