Si no escric..

6 de setembre de 2013

Tancant el cicle que fa sis anys vaig començar, em trobe amb la sensació de que aquest, més que el final, és el principi. Un principi que comença a València perquè en algun lloc havia de començar. Però no és València el fet pel qual dic que acabe i comence. 

De moment, una primera setmana de setembre boja de maleïda burocràcia, d'indignació general per veure com comença el curs amb recursos d'atenció a la diversitat retallats, de cues a conselleria per haver de lliurar papers i més papers per poder cobrar...

Una primera setmana que fiança una relació laboral-personal que trobe que no té solució. És impossible unir aquestes dues parts que es van separar fa temps. Definitivament, durant les 37,5 hores del meu contracte laboral sóc mestra d'audició i llenguatge. Fora del meu horari laboral puc dir que sóc actriu, cantant o que em dedique a la collita de la maduixa en huelva. És possible que m'escoleteu parlar de la meua feina en hores no laborals (poc, per a ser exactes). Impossible, per altra banda, que parle de mi en el meu entorn laboral. 

Imagine que aquesta separació d'entorns és una lliçó que el meu cap ha aprés més intensament que el meu cos. O al revés.

Set primers dies que comencen a forjar el sentiment de que aquest no serà més que un any de prova personal. Dos escoles, dos claustres, dos equips directius, dos aules, dos orientadores, dos llistats d'alumnes per atendre... I la sensació de que enguany aprendré jo més el que els meus alumnes. 

Per a ser exactes:

A posar ordre a les coses que estan per ordenar. 

De moment, per exemple, em dedique a escriure totes aquestes ximpleries des del balcó, mentre mire aquella plaça que un dia va ser nostra.

Perquè si no escric primer, crec que no podré respirar després. 


"...the answer is blowin in the wind..."


No hay comentarios: