Camí...

31 de març de 2014

Conscients de que vivíem, possiblement, els millors anys de la nostra vida, vam sortir al carrer per cridar al món que no estàvem disposats a perdre. I descobrir així, entre plors i rialles, que entre nosaltres i el món estàven els nostres peus.

Caminant sense direcció aparent.

Però amb un camí marcat.


Si comence...no acabe.

23 de març de 2014

Una de les moltes coses que recorde de la meua àvia és quan em deia que estudiara per trobar una bona feina i no haver de dependre de cap home. Després també es posava les mans al cap quan li deia que no volia casar-me ni  aprendre a cuinar i a cosir.  Tenia eixa doble moralitat. 

Ara possiblement estaria contenta de saber que tinc una feina i que només depenc de mi, però també s'escandalitzaria al vore com, quasi amb 30 anys, visc a cavall entre viure sola i viure en pecat, i tot i que domine un poc més la cuina, segueix sense ser el meu fort. De cosir ni parlar-ne, malgrat la gran tradició que té la meua família.

Hui la cosa va de dobles moralitats. I així em veig aprenent (a la força, val a dir), que hi ha qui es plena la boca de llibertat i feminisme i després se'n va amb la cua entre les cames perquè el meu amor, pobret meu, està soles a casa. I a vore què s'ha de fer de sopar, ell a soles, no siga cosa que se li caiguen les mans.

I em pregunte perquè, davant la situació d'aprendre a cuinar o morir-te de fam, jo he hagut d'aprendre a fer-me una truita de creïlla, quin impediment físic hi ha en què un home es cuine el sopar. A banda de tenir penis, dic.

Més odiós que el masclisme que prové d'un home, és el que prové d'una dona. I així em veig, potser per cinquena vegada aquest any, en la situació d'haver de justificar (a una dona) el perquè si tinc una feina estable no estic pensant en casar-me o en hipotecar-me o en criar. I perquè m'agrada per igual eixir de festa amb les amigues a soles, que amb la meua parella.

Però resulta que, quan creus que les has mostrat el teu punt de vista de les relacions (i creus que t'han entés), et surten amb què el que tens és falta de compromís, o que no estimes suficient a eixa persona.

I així, em veig respirant tres vegades per evitar posar-me a pegar "bascollaes".

Perquè creeu-me que si comence...no acabe. 


Bogeries a 80 Mundos

13 de març de 2014

Ací la presentació del llibre a la Llibreria 80 Mundos d'Alacant. Moltes gràcies a Josep Lluís Rico Verdú i a Enric Balaguer Pascual per acompanyar-me. I a Fernando Linde per deixar-me formar part dels actes del Fòrum 80 Mundos.

Informar-vos que 80 Mundos és ja punt oficial de venda de Bogeries Meues. 

)

Comparació...

4 de març de 2014

Vivint el que sap que és i serà ja l'últim any a València, pense que al final, més important que el lloc on estigues és el tipus de vida que faces. Segurament la mateixa: ací i allà.

Potser és per això que fa dies que pense en nosaltres. Quinze anys enrere. Equivocant-nos a consciència. Errant quasi per voluntat pròpia.

I em pregunte si no estaré cometent ara, els errors que d'ací quinze anys em semblaran les petjades d'un ja enunciat fracàs. 

I em pregunte si no estaràs cometent ara, els erros que d'ací quinze anys et semblaran les petjades d'un èxit ja enunciat.

Quan els camins es separen no se sap mai on comença i acaba l'èxit i el fracàs.

Però és inevitable buscar una comparació.

Bogeries...a Vilafranca!

3 de març de 2014

La tercera presentació de Bogeries Meues va tenir lloc dissabte a Vilafranca (Castelló). Em va sorprendre la disponibilitat del regidor de cultura, i la seua disponibilitat per fer-nos l'estància el més acollidora possible. Així mateix, també em va proposar fer una entrevista per a la televisió de les Comarques del Nord. I jo encantada!

En aquesta ocasió, em va acompanyar el meu cosí Julio Vicedo Cerdà, que va intervindre parlant de Bogeries Meues des del punt de vista del lector, i també des del punt de vista com a bon castellut que és. :-) 

Ací algunes fotos!








Bogeries...a València!

2 de març de 2014

Hola a totes i a tots. Dimecres 26 de febrer va ser la presentació de Bogeries Meues a la Facultat de Filologia de València. La veritat és que va ser una presentació emotiva i bonica. Em va acompanyar Germán Llorca Abad, que va fer una intervenció molt personal, des del punt de vista del lector, molt aclaridora per a qui no sabia res del que és i conté el llibre de Bogeries Meues.

Mil gràcies per acompanyar-me. I mil gràcies a la gent que va decidir passar una estoneta amb nosaltres. 

Ací un parell de fotos: