Si comence...no acabe.

23 de març de 2014

Una de les moltes coses que recorde de la meua àvia és quan em deia que estudiara per trobar una bona feina i no haver de dependre de cap home. Després també es posava les mans al cap quan li deia que no volia casar-me ni  aprendre a cuinar i a cosir.  Tenia eixa doble moralitat. 

Ara possiblement estaria contenta de saber que tinc una feina i que només depenc de mi, però també s'escandalitzaria al vore com, quasi amb 30 anys, visc a cavall entre viure sola i viure en pecat, i tot i que domine un poc més la cuina, segueix sense ser el meu fort. De cosir ni parlar-ne, malgrat la gran tradició que té la meua família.

Hui la cosa va de dobles moralitats. I així em veig aprenent (a la força, val a dir), que hi ha qui es plena la boca de llibertat i feminisme i després se'n va amb la cua entre les cames perquè el meu amor, pobret meu, està soles a casa. I a vore què s'ha de fer de sopar, ell a soles, no siga cosa que se li caiguen les mans.

I em pregunte perquè, davant la situació d'aprendre a cuinar o morir-te de fam, jo he hagut d'aprendre a fer-me una truita de creïlla, quin impediment físic hi ha en què un home es cuine el sopar. A banda de tenir penis, dic.

Més odiós que el masclisme que prové d'un home, és el que prové d'una dona. I així em veig, potser per cinquena vegada aquest any, en la situació d'haver de justificar (a una dona) el perquè si tinc una feina estable no estic pensant en casar-me o en hipotecar-me o en criar. I perquè m'agrada per igual eixir de festa amb les amigues a soles, que amb la meua parella.

Però resulta que, quan creus que les has mostrat el teu punt de vista de les relacions (i creus que t'han entés), et surten amb què el que tens és falta de compromís, o que no estimes suficient a eixa persona.

I així, em veig respirant tres vegades per evitar posar-me a pegar "bascollaes".

Perquè creeu-me que si comence...no acabe. 


1 comentario:

José Antonio dijo...

A més de "bascollaes", als que tenim més de cinquanta també ens queda l'opció Labordeta o Fernán Gómez: "a la merda".Jo cada vegada el faig més, sense donar més explicacions