Buit...

15 d'abril de 2014


Sense pensar-ho massa ha anat a parar allà on, fa exactament deu anys, s'asseia per vore passar els vianants que anàven i tornàven en busca dels seus quefers diaris. La plaça de la Mare de Déu. Aquella que ens observava passar, damunt les nostres sabatilles brutes i cansades de creuar València com si no en tinguérem prou. 

Així s'ha vist asseguda al mateix graó, amb la mateixa música a l'orella i observant, possiblement, els mateixos vianants...

...i pensant qui haurà ocupat aquell buit que va deixar després d'alçar-se del terra tal dia com hui, però deu anys abans. 

 


"...tendré que hacer la maleta de nuevo...cuando la cierro siempre pienso en ti..."

Missatges

7 d'abril de 2014

Supose que els blocs virtuals són, a dia de hui, les antigues ampolles de vidre que enviaven missatges transoceànics.

Clars, senzills, concrets, demanant auxili o declarant amor. I sense un remitent clar. La qual cosa fa que, en cas de trobar aquest missatge, la confusió puga ser gran. 

Així em veig rebent ampolles plenes de notes. Clares, senzilles, concretes, però sense el meu nom al remitent. 

I com que jugar jo també sé, no puc més que seure a la platja, i escriure este missatge que en només deu segons llançaré a la mediterrània esperant que algú el trobe i m'ajude a interpretar les paraules que ni escrivint tinc clares. 


Benvinguda

6 d'abril de 2014

Recolzar els peus damunt les teues cames quan m'estire al sofà. 

L'aroma del café que prepares i que  m'arriba mentre em dutxe (tot i que no sóc jo qui se'l beu).

Missatges amagats en les bajoquetes amb pernil que has cuinat per sopar. 

Que em mires per damunt de les ulleres, tot i que sé que a més de dos metres possiblement no em veges clar. 

Discutir per quina és la teua cadira per deixar la roba i quina és la meua, i un armari preciós morint-se de riure a dos passes de nosaltres.

Ballar mentre tendeixes la roba.

Que em desordenes les cremes del bany per posar la teua escuma d'afaitar. 

Dibuixos en l'espill entelat del bany. 

Remolar quan encens la llum a les cinc del matí per anar al bany. 

Però buscar-te quan tornes.


Crisi dels trenta?

Benvinguda.

Punt i final

3 d'abril de 2014

L'abril sempre em desperta sensacions noves i estranyes. M'agrada. No sé si per Sabina, per la primavera o perquè la meua àvia va nàixer i morir a l'abril (amb 84 anys de diferència). Però el cas és que el mes d'abril sempre aporta coses noves. Decisions, canvis, vendavals que capgiren la vida i que ens dónen lliçons que aprenem a la força.

Quan un vendaval s'acosta es mouen les cortines del menjador, que freguen cada tres segons el tocadiscos, que porta cantant tota la vesprada. Vent que mou sobtadament els papers amuntonats damunt la taula, resum de ja més de mig curs a València. Brisa que fa ballar les fotos que tapen forats. Fotos d'èpoques passades, de viatges bojos i improvisats, de cervesses variades i platges amagades.  

I amb el vent despentinant-me, però sense descomposar-me, pense en la recta final del que és, ha sigut i mai tornarà a ser, la meua ciutat d'acollida. Perquè els dies de vent, com ja sabeu, ens permeten deixar anar moltes coses. Però també ens porten d'altres. 

I hui, amb el vent bufant i l'abril començat...

...comence a posar punt i final.