Punt i final

3 d'abril de 2014

L'abril sempre em desperta sensacions noves i estranyes. M'agrada. No sé si per Sabina, per la primavera o perquè la meua àvia va nàixer i morir a l'abril (amb 84 anys de diferència). Però el cas és que el mes d'abril sempre aporta coses noves. Decisions, canvis, vendavals que capgiren la vida i que ens dónen lliçons que aprenem a la força.

Quan un vendaval s'acosta es mouen les cortines del menjador, que freguen cada tres segons el tocadiscos, que porta cantant tota la vesprada. Vent que mou sobtadament els papers amuntonats damunt la taula, resum de ja més de mig curs a València. Brisa que fa ballar les fotos que tapen forats. Fotos d'èpoques passades, de viatges bojos i improvisats, de cervesses variades i platges amagades.  

I amb el vent despentinant-me, però sense descomposar-me, pense en la recta final del que és, ha sigut i mai tornarà a ser, la meua ciutat d'acollida. Perquè els dies de vent, com ja sabeu, ens permeten deixar anar moltes coses. Però també ens porten d'altres. 

I hui, amb el vent bufant i l'abril començat...

...comence a posar punt i final. 


No hay comentarios: