Dolça casualitat...

5 de maig de 2014

Hi ha coses que no canvien. 

Les persones, per exemple. 

I amb estes dues frases en el cap em veig observant-te des de fora. Errant sense perdre la compostura. Mentenint l'equilibri com si fores expert. Sense despentinar-te quan caus i sacsejant-te la sorra del pantaló quan et poses en peus. 

Quina facilitat vore els errors en la resta i que difícil veure els propis. 

Així em veig mantenint converses que ja he mantingut i preguntant-me quantes vegades més les hauré de tenir perquè te n'adones que jo sempre he estat ahí. Fins i tot abans que em conegueres. Abans que ens coneguerem. 

Tan fàcil com que ens trobàrem en un punt. Tan fàcil com que tu baixares un graó i jo en pujara dos, per trobar-nos al mig del tauler d'escacs i acabar la partida que un dia vam començar. 

Però hi ha edats per a tot. O això és el que vols creure. 

Imagine que fa massa por pensar que el que creus que era un error podria convertir-se en una dolça casualitat.


"...ese día un día llegará...no será pronto ni tarde...cuando no queda cerilla ya...es el dedo lo que arde..."

2 comentarios:

Sheila González dijo...

Que bonic, i quanta raó continguda en les dues primeres frases...

Sole dijo...

:-) muuua!