Yin-Yang...

11 de maig de 2014

Un dels principis fonamentals del Yin i el Yang és que són interdependents. Tot té la seua part opososada, i cap de les dues pot existir sense l'altra. Una forma d'equilibri perfecte en que el tot és un conjunt de dues parts (positiva i negativa), de manera que si una puja l'altra disminueix, i viceversa.

Així, em veig pensant en els principis i els finals com a dues parts d'un procés major que no podem parar: l'evolució. Tot és qüesitó d'extrems, supose. Fins al punt que els extrems es toquen. I els principis i finals de vegades estan separats per una línia discontínua que ens permet tenir un peu en cada part, sense saber on deixarem caure el proper pas.

Per això comencem etapes sense saber en quin moment exacte i precís es van acabar les anteriors.  I durant uns instants que poden durar dies, mesos o anys, ens sembla que mantenim l'equilibri quasi de puntetes.

Possiblement per esta irremeiable inèrcia de buscar l'equilibri entre els dos extrems oposats, em veig removent el cafè amb la cullera, mirant un punt fixe en la paret i esperant veure't entrar per la porta de vidre d'aquella cafeteria, pensant segurament en els anys de distància que ens separen. 

Tu entraràs de pressa (perquè sempre arribes tard), seuràs davant meu i em diràs, potser per cinquena vegada, que el Yin-Yang és tot una faula. 

I jo, callada pensaré (al temps que bec el cafè) en perquè, si és tot una faula, fa anys que no pots deixar d'anar a a guerra per trobar la pau amb tu mateix. 

No hay comentarios: