Blanura...

22 de setembre de 2014

Se sentia com la blanura, que es deixa veure però no tocar, que provoca la penombra de no veure a més de dos metres del teu nas, i amb la innèrcia de caminar sense saber si al següent pas trepitjaràs ferm. 

Inèrcia que, per altra banda, fa temps que l'espenta a haver de caminar per un sistema que comença a odiar. Sistema que li dóna un plat a taula, però en el qual comença a no creure. 

I coneixent-se i sabent que no pot obviar aquesta falta de creència, es pregunta si aques no serà el principi del canvi. 

Si aquest no serà, novament, un punt d'inflexió...

...entre la vida d'abans, i la vida que vindrà. 



"...mañana era nunca...y nunca llegaba pasado mañana"


No hay comentarios: