Va com va...

30 de Setembe de 2014

Estic entre muntar un consultori o apagar el telèfon. I sense haver terme mig em pose esta cançó que la meua amiga Flora canta amb el cor a la mà, posant veu a Ovidi Montllor.

"...si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient...el va com va..."

Últimament em sona molt el telèfon per qüestions laborals. I no és que no les agraïsca, que ho faig. Em lloa moltíssim que la gent confie en mi per preparar ni més ni menys que unes oposicions a la mateixa l'especialitat que estime tant.

Amb paciència, expliques el que cal, el que necessiten, que tu enguany no podràs preparar perquè portes altres coses per davant... I em mossegue la llengua. I m'enverine. 

Perquè el que a mi realment m'agradaria dir-los és que van a preparar-se per a un dels oficis més bonics del món, relacionat a més, amb l'adquisició i evolució del llenguatge. Que trobaran a les seues aules personetes entranyables, amb les quals establiran un vincle preciós. Que anys després encara recordaran cares i noms d'eixos alumnes que aniran passant per les seues vides. 

Però que, lamentablement, van a entrar en un sistema fastigós, que dependrà d'un govern que no creu en nosaltres, que menysprea la nostra feina, i que després, tot dependrà de les jerarquies que s'establisquen a l'escola on vages a parar per tal que la teua feina es valore o siga trepitjada dia rere dia. Una ruleta russa.

Després diran que cal callar. 

"...a tu t'han dit preciós... a mi m'han dit tu calla..."

Arribes a casa pensant realment que potser és millor callar. I notes com bull la sang, com et sobra la roba. I acabes sortint al carrer, nua, al descobert. 

Perquè no em fa falta la roba. 

Tinc la boca. 

I no pense callar.


"...i jo no vull callar...mentre tu tens la tralla..."


No hay comentarios: